Format a Munic i, amb Hittorf, a París. El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden (destruït el 1868 i reconstruït després); allà mateix edificà el Museu (1847-55), considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere. Fugint de la revolució del 1848, s’instal·là a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert. Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en col·laboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth (1872). Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohel·lenisme.