Vida i obra
Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa. Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera. Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571. A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda. El 1588 començà la seva carrera al govern municipal: conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592. Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona; hi renuncià, però, sense un motiu conegut. El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona. Fou ennoblit el 1610 pels seus serveis a Felip II i Felip III.
Fou jutge d’un certamen poètic celebrat a Barcelona el 1601 en honor de sant Ramon de Penyafort. És autor d’alguns poemes liminars en castellà i d’unes octaves a Teresa de Jesús amb motiu de la seva beatificació (1614).
Escriví Aforismos sacados de la Historia de Publio Cornelio Tácito por el Dr. Benedicto Arias Montano para la conservación y aumento de las Monarquías, hasta ahora no impreso. Y las Centellas de varios conceptos con los de amigo de don Joaquim Setantí... (1614). L’obra, composta per 500 preceptes atribuïts a Benedicto Arias Montano, n’inclogué 85 més –les centellas de Setantí–, qualificats per F. Sanmartí de «vulgares perogrulladas». La part dels Avisos de amigo foren reeditats a Madrid el 1808 i el 1857; foren traduïts al català per E. .Moliné i Brases (1909) i per J. Casas-Carbó (1900).
També escriví Frutos de la Historia (1590 i reed. 1610), on inclogué una traducció del treball de F. Guicciardini Propositioni overo Considerationi in materia di cose di Stato sotto titolo di Avertimenti, Arredimenti Civili e Cocetti Politici, un conjunt de 145 consells polítics que es complementaren amb 55 del mateix Setantí. El llibre també inclou un discurs sobre la història i el bon profit que se’n pot obtenir, així com sentències de diversos historiadors (Tucídides, Xenofont, Heròdot, Tàcit, etc.). L’obra fou traduïda a l’italià per Francesco Prati (1617).
Bibliografia
- Cortès, C. (1973): Els Setantí, Barcelona, Fundació Vives Casajoana.
- Espino López, A. (2001): “La biblioteca de Don Joaquim Setantí. Las lecturas de un tacitista catalán”. Bulletin Hispanique, 201/1, p. 43-73.
- Rossich, A. (2000): “El cavaller Joaquim de Setanti”. Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, LXXX, p. 3-6.
- Sanmartí, F. (1951): Tácito en España, Barcelona, CSIC.