Passà vuit anys a la presó per motius polítics; successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura, obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular. Fou, a més, autor d’un llibre de memòries (Le rimembranze della mia vita, 1875, publicades en 1879-80), completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc.