El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa. Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental: Paisatge de la Valclusa (1898). Les seves figures també tenen un gran vigor: Banyista (1905), Maternitat (1900), Autoretrat (1947).