Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona. Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic; rector del seminari de Barcelona (1850-58) fins que esdevingué canonge doctoral. Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort. Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària. És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència i de la de Bones Lletres de Barcelona (1852), on llegí dues memòries sobre El primado de Tarragona (1858) i Apuntes sobre el Hospital de la Santa Cruz de Barcelona (1880).
Tomas Sivilla i Gener
© Fototeca.cat
Bisbe i jurista.