Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c, definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S, la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat. Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n, i és del tipus
Rn(ρ) = N ρn-1 e -cp/n, on N és una constant de normalització i ρ = r/a0. Els orbitals de Slater són emprats en càlculs mecànico-quàntics de l'estructura molecular i solen ésser designats amb la sigla anglesa STO.