La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler. La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha; 216 ha de vinya (63 de les quals destinades a vins de qualitat superior), 249 ha d’hortalisses (114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga), 72 ha de fruiterars (40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres) i 1 ha destinada al conreu de cereals. La ramaderia (134 caps d’ovins i menys de 10 caps de cabrum i i d’equins) complementa l’agricultura. La indústria s’ha beneficiat del veïnatge de Perpinyà: la fabricació d’embalatges i la indústria del moble, a més d’empreses de construcció, són les activitats més arrelades del sector. El poble (3 982 h agl [1982]; 60 m alt) és situat a la dreta de la Tet, aigua amunt de l’aglomeració perpinyanesa, al voltant de l’església parroquial. L’actual terme era dividit a l’edat mitjana en el Soler d’Amunt, la jurisdicció del qual pertanyia al bisbe d’Elna, i el Soler d’Avall, de la jurisdicció del vescomte d’Illa i de Canet. La població ha crescut molt ràpidament sota la influència de Perpinyà. Dins el terme es conserven les restes de l’antic castell del Soler, igualment a la dreta de la Tet, aigua avall del poble, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l'Eula.
Edifici de l’ajuntament del Soler
© Fototeca.cat