Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits. Estrenà per al teatre i fou alhora actor. A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novel·les: Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín (1941), La vida encadenada (1945), Karu-Kinká (1946), La llanura muerta (1947), Patapalo (1949), Tamara (1953) i Los muertos no se cuentan (1961), sobre la Guerra Civil de 1936-39. També les curioses memòries Mis primeros caminos (1961), La cara y la cruz del camino (1963) i Mis últimos caminos (1965). Estrenà teatre en català: Anna Maria (1952) i El marquès i la seva filla, i publicà Cataluña en España (1935), sobre el Sis d’Octubre de 1934.