Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1883-92). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra. Temporalment visqué a París i a Londres (1897-99).
Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells (1901).
Participà en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, en què obtinguè terceres medalles (1892 i 1897) i condecoracions (1895 i 1904), i en l’Exposició Regional de Belles Arts (1908), organitzada pel Cercle de Belles Arts de València, amb el quadre a l’oli Roses i clavells (1908). Formà part de la directiva organitzadora de l’Exposició Regional Valenciana (1909), on obtingué la medalla d’or. Posteriorment, també rebé la medalla de bronze de l’Exposició Commemorativa de la Indepèndencia de Mèxic (1910) i fou guardonat en l’Exposició del Cercle de Belles Arts de València del 1911 i del 1912.
El 1910 fou jurat del concurs de la làpida Muñoz Degrain, juntament amb el pintor Pedro Guillem i l’escultor Ricard Causarás.
Casat amb Teresa Viciano, germana de l’escultor Josep Viciano i Martí (1855-98), tingué un fill també pintor, Ramón Stolz i Viciano (1903-1958).