Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora. Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature (1963). Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal. En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà, gràcies a la seva iniciativa, el primer col·loqui de lingüística catalana (1968). Fou membre de diverses institucions acadèmiques i conseller d’honor de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.