Mestre (1121) i canceller de l’escola catedralícia de Chartres (1142), és un dels més grans representants del platonisme medieval: elaborà una doctrina teològica sobre la unitat-multiplicitat, en què Déu inclou totes les formes i és la forma essendi de tots els éssers. Obert a la ciència del seu temps, autor d’un comentari al Gènesi, titulat De sex dierum operibus, i d’un manual (Heptateuchon) d’arts liberals, representa un ideal humanístic de cultura en què s’harmonitzen ciència i filosofia, compreses, a llur torn, en la teologia.