Fill de miners, participà en la fundació del partit comunista francès (1920) i n'esdevingué secretari general (1930). Diputat (1932) i impulsor del Front Popular, fou perseguit pel govern de Vichy i es refugià a l’URSS. En tornar a França, fou diputat (1945), ministre d’estat (1945-46) i vicepresident del Consell (1946-47). Defensà, al partit comunista, una política d’aliança amb les altres forces d’esquerra i, a partir del 1956, n'inicià la desestalinització. Dimití per motius de salut (1964).