Centrà la seva reflexió teològica en l’experiència nova de vida monàstica i de litúrgia que caracteritzen la comunitat reformada de Taizé, de la qual fou membre. Amb R.Schutz, fou observador en el concili II del Vaticà. Entre les seves obres —algunes de les quals traduïdes al català—, cal destacar: Mariage et célibat (1955), L’Eucharistie (1959), L’unité visible des chrétiens et la tradition (1962), Marie, mère du Seigneur, figure de l’Église (1962), Le mystère de l’eucharistie (1981), etc. El 1988 es convertí al catolicisme i fou ordenat de prevere de la diòcesi de Nàpols (Itàlia).