Fill d’Antoni de Torrelles i Marc. Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó (1404), castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà (1403); tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella (1404); fou comissari general de totes les aljames de jueus (1408). Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca (1405). Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí (1408); tenia també la del castell de Montbui. Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces amb Elionor de Fonollar, filla d’Humbert i de Constança d’Aragó i dama de la reina Maria (1406); fou amb ella baró de Bunyol i sembla que el comte d’Urgell vengué a ella el lloc de Caldes de Montbui (1410). Ramon comprà també la jurisdicció de Canovelles. Empresonat, fou alliberat a instància del seu germà Pere i dels consellers de Barcelona (1410). Tutor del comte de Luna, donà suport, al parlament, a la seva candidatura per a rei d’Aragó i Sicília (1411). Serví a Sardenya i Sicília amb una galera, amb la qual ajudà la reina Blanca. Fou enviat del rei Ladislau de Nàpols a Ferran I, a Balaguer (1413). Féu bandositat contra Pere de Sentmenat (1414). Acudí amb la galera a la defensa de Cinercha (Còrsega) contra els genovesos i morí poc després.