Bisbe de Barcelona (1144-71) i arquebisbe de Tarragona (1171-74). L’any 1147 afavorí la campanya del comte Ramon Berenguer IV contra els sarraïns d’Almeria, en la qual es creu que prengué part personalment, i el 1148 acudí al setge de Tortosa amb forces armades pel capítol de Barcelona i ajudà amb diners el comte a la conquesta de la ciutat. El 1149 era a Lleida amb tropes armades per ell mateix i rebé com a recompensa de la seva actuació diversos béns i cases a la ciutat, que ell cedí al capítol de Barcelona. Des d’aquest moment se'l veié actuant en diferents accions judicials: en els problemes entre l’arquebisbe de Tarragona i els Bordet-Aguiló (1151), en el testament de la reina Peronella (1152), del qual fou marmessor, i en el judici contra el magnat de Lleida Pere de Puigverd (1157). El 1155 fundà el monestir de Santa Eulàlia del Camp i afavorí molt els cistercencs de Valldaura, de Cerdanyola (Vallès Occidental), fins que s’instal·laren definitivament a Santes Creus. A partir d’aleshores tingué un llarg plet amb l’arquebisbe Bernat Tort de Tarragona, que de moment el papa Alexandre III suavitzà eximint el monestir de la jurisdicció episcopal fins que es pronunciés la qüestió. La seva actuació política prengué nou increment a partir del 1162, quan el comte Ramon Berenguer IV el nomenà tutor del petit rei Alfons I, juntament amb Guillem Ramon (I) de Montcada, el Gran Senescal. L’acció del bisbe Guillem s’estengué aleshores a tots els principals afers polítics del país fins a la majoritat del rei. El 1171 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i tot seguit precisà amb el rei la delimitació de les jurisdiccions civil i eclesiàstica de l’arxidiòcesi, on morí al cap de poc.