Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern. Establí el capítol de canonges (1154) sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part. Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura. Construí el castell arxiepiscopal, dit castell del Patriarca, i tingué llargues discussions i polèmiques amb Robert Bordet o d’Aguiló i els seus fills (1151 i 1163) per a delimitar els seus drets sobre Tarragona que li havia concedit Oleguer. Assistí a la conquesta de Lleida (1149), on obtingué importants béns per a la seva església, i consagrà el primer bisbe de Tortosa (1151). Tingué molta amistat amb el comte Ramon Berenguer IV, i el 1162 signà el seu testament sacramental. Anà a Anglaterra per comunicar el traspàs del comte i anunciar al rei Enric II d’Anglaterra que havia estat nomenat tutor del petit Alfons I, i allà el sorprengué la mort.