Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic. Fou canonge de la seu de València des del 1584. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns de València (1591), en la qual, amb el pseudònim Miedo, participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos. Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències. El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer. La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’italià, una fórmula pròpia del teatre barroc inicial. Amic de Guillem de Castro i de Gaspar d’Aguilar, col·laborà en la renovació del teatre valencià, i el seu prestigi literari meresqué els elogis de Lope de Vega, de Cervantes i de Gracián.
Una bona part de les seves comèdies foren publicades, juntament amb les d’altres autors, en Doze comedias famosas (1608), Norte de la poesía española (1616) i Flor de las comedias de España (1616). Són de tema històric La sangre real de los montañeses de Navarra, El esposo fingido, El cerco de Pavía y prisión del rey de Francia, El cerco de Rodas i La fundación de la orden de Nuestra Señora de la Merced, i de tema costumista El prado de Valencia, obra que reflecteix els costums de la societat urbana del regne de València, La enemiga favorable, La perseguida Amaltea, La duquesa constante i Las suertes trocadas. Li ha estat atribuït, sembla que sense fonament, l’acte sacramental El colmenar.