Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc. Creà també l’Institut de Géographie Appliquée (1956) en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional.
Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes (1949), La partie orientale du Bassin de Paris (1952), Le modelé des chaînes plissées (1954), L’Europe Centrale (1954), Manifestations périglaciaires du Quaternaire ancien en France (1960), L’épiderme de la Terre (1962), Principes et méthodes de la géomorphologie (1965), Précis de Géomorphologie (1968) i un Traité de géomorphologie en diversos volums (1965-1974, amb André Cailleux), a més d’un gran nombre d’articles publicats en diverses revistes especialitzades.