Fou professor d’iconologia paleocristiana i del Renaixement a l’ICART de París (1983-2001). Director de la revista Les Cahiers de l’Hermétisme. Publicà poesia, texts filosòfics i, sobretot, novel·les: Le dieu des mouches (1959), Naissance d’un spectre (1969), Le singe égal du ciel (1972), Le monde à l’envers (1980), La cendre et la foudre (1982), Les égarés (1983, premi Goncourt), Venise (1985), L’énigme du Vatican (1995), Stéphanie Phanistée (1998), etc. L’any 2010 publicà l’autobiografia Réfugié de nulle part.