Estudià dret a Barcelona, i s’especialitzà com a criminalista; fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Des de molt jove milità al Partit Republicà Federal i, a vint-i-quatre anys, fou diputat a les Corts Constituents de la Primera República (1873). Primer president del Centre Federalista de Barcelona, diputat provincial i coredactor del Projecte de constitució per a l’estat català (1883), representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid al llarg de legislatures successives. Fundà els periòdics El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana, i cooperà a l’esforç electoral de la Unión Republicana de Salmerón (1903-05).
Esdevingut, a la mort de Pi i Margall, el líder més destacat del federalisme català, procurà d’independitzar-lo de l’espanyol i fer-lo més sensible a la reivindicació nacionalista. En aquest sentit, el 1905 representà el seu partit al moviment de la Solidaritat Catalana, que presidí en morir Salmerón, i el 1910 portà els federals a la fusió que originaria la nova Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president fins a la seva mort. És autor de nombrosos articles de propaganda republicana federal, alguns dels quals recopilats a La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872).