La pica del Canigó (2 785 m alt), punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell (amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya, 2 591 m alt, oberta al S de la pica), Vernet i Taurinyà. Al S, la serra del Rocnegre (2 714 m alt), amb els puigs de la Gallinassa (2 451 m) i del Pèl de Ca (2 105 m), fins al coll de la Cirera (1 731 m) i el puig de l’Estella (1 778 m alt), separa el municipi d’Arles (Vallespir); al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec. Una bona part del terme, per sota dels 2 000 m alt, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, dins el qual hi ha antigues mines de ferro, abandonades. Els conreus són escassos, i la ramaderia, abans considerable, també es troba en decadència. El poble (32 h agl [1981]; 855 m alt) es troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alcen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. En aquest poble hi havia hagut una important farga que aprofitava el mineral de ferro del Canigó. El lloc era posseït el 950 pel monestir de Cuixà.