Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró. S'inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps, i al diari El Dia, ambdós de la seva ciutat natal; després, col·laborà en L’Estevet (1921), i fou redactor de La Publicitat (1924-30), La Rambla (1925-30), L’Esport Català (1925-27) —on signava August Berenguer—, Mirador i altres publicacions catalanes. Integrat en el Grup de L’Opinió, hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República. Elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana (1931), se'n separà el 1933, amb Lluhí, Tarradellas, Casanelles i d’altres, per a formar el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra. Dirigí el diari L’Opinió (1931-34) i, més tard, La Rambla (1934-36). Exiliat a França, tornà a Barcelona el 1943, però fins el 1967 no pogué reprendre les seves col·laboracions periodístiques (Destino, La Vanguardia, Tele-Estel, Recull, de Blanes, etc.). A més de nombroses conferències —algunes d’elles editades— entorn dels problemes de l’ensenyament a Catalunya, publicà la novel·la Pau Canyelles, ex-difunt (1931), dos treballs de divulgació històrica: Les escoles populars, ahir i avui (1968) i Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976) i traduí al català els llibres de la col·lecció de còmics “Tintín”.