Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló, estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions. A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés, que dirigí. Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895.
Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat. Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es tornà a abastar fins a la publicació, l’any 1987, de la Historia de Terrassa, coordinada per Xavier Marcet. La seva obra fou aprofundida per Josep Soler i Palet i ambdós autors han estat qualificats com el fonament de la historiografia de la ciutat. Publicà Tarrassa antigua y moderna (1879) (la primera edició dedicada a Josep Roca i Roca, i la segona a Víctor Balaguer), d’enfocament positivista i que constitueix un útil recull documental de totes les notícies i llegendes referents a Terrassa i Ègara. De l’obra destaca la narració de la invasió sarraïna.
L’any 1886 publicà l’estudi criticohistòric Historia de Tarrassa. Estudio crítico, histórico, religioso, militar, industrial y político de la antigua Egara de los romanos y de la moderna ciudad (1886), on troba els orígens de la Terrassa tèxtil al segle XII quan, segons l’autor, la ciutat era cèlebre per la fabricació de draps. Per aquest motiu, l’obra fou citada per Pere Labrús en “La Industria Lanera en la exposición”, conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès el maig del 1889. Per la seva banda, la monografia dedicada a la indústria llanera, Historia de la industria lanera catalana: monografía de sus gremios (1904) (amb pròleg de Frederic Rahola), malgrat que cerca orígens tèxtils fenicis a Terrassa, ha estat destacada pel seu valuós suport documental —més seriós que en les obres anteriors— i per l’ampli estudi de les polítiques econòmiques exercides per Catalunya al llarg de la història. L’obra constitueix l’anàlisi més important de la institució gremial feta durant el primer terç del segle XX. Els treballs de Ventalló sobre la indústria de la llana es completen amb els articles “Notas históricas sobre la industria lanera”, Mercurio, 230 (1915), i “Notas históricas sobre la industria lanera de Tarrassa”, sis articles publicats en La Comarca del Vallés entre el 17 de juliol i el 21 d’agost de 1915.
D’altra banda, cal mencionar la valuosa publicació de diversos reculls documentals, que han permès la seva preservació. Finalment també cal fer esment de l’obra Privilegis concedits a la vila de Tarrassa (1898). També és autor de poesies en català i castellà, recollides a Ratos de ocio (1875).