Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important. Té també indústria (de l’alcohol i llanera). És seu episcopal (segle IV). A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa. Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc., constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos. D’origen celticoromà (Verodunum), Clodoveu la integrà a la monarquia franca (502). Pel tractat de Verdun (843) passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi. Seu d’una dinastia comtal (segle X), el títol passà als bisbes (1028), i amb Toul i Metz constituí el territori dels Tres Bisbats. Ocupada per Enric II de França (1552), tornà a la sobirania francesa per la pau de Westfàlia. Durant la Primera Guerra Mundial (1916) fou escenari de la batalla de Verdun. Conserva, entre altres monuments, la catedral, romànica (segle XI), greument danyada el 1916, bé que aquest fet posà al descobert les seves primitives estructures romanes.