Nebot i deixeble de Josep M.Vidal-Quadras. Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig. El 1947 s’instal·là a París i el 1949 exposà a Barcelona (Galeries Laietanes) temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats. Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat: retrats de la comtessa de París i els seus fills (1956), Maria Callas (1961), els prínceps d’Espanya (1962), l’arxiduquessa d’Àustria (1965), Estefania de Mònaco (1968), el gran duc de Luxemburg (1969), etc. Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran, Londres, Munic Nova York, etc. A partir dels anys vuitanta gran part de la seva activitat es desenvolupà als EUA.