Signava Vives Fierro. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de J.M. Garrut i de Tomàs Bel. Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena. Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions (1971, 1973). A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura.
Exposà en ciutats d’arreu del món (Londres, Ginebra, Düsseldorf, París, Montevideo, Atenes, Nova York, l’Havana, Bayreuth), a més de fer-ho de manera regular a Barcelona (des del 1964), a Madrid (des del 1968) i en altres indrets de Catalunya.
Pintor polivalent, utilitzà diferents tècniques en les seves pintures, entre les quals l’oli amb collage. D’estil figuratiu, practicà un postimpressionisme al servei de temes urbans o suburbials, els que el donaren més a conèixer, tot i que una part de la seva obra conté temes paisatgístics. També és autor d’una important obra gràfica, en la qual destaca la producció de cartells de caràcter comercial i commemoratiu.
L’any 2012 publicà l’assaig El nacionalisme que ve.
El seu treball fou reconegut amb diferents guardons, com la Medalla d’Or i el premi Girona de pintura (1979), els premis Ricard Canals de pintura (1980) i Clau de Barcelona (1998), i la Creu de Sant Jordi 2002. També feu disseny de joies i el 1997 obtingué el premi de la Generalitat de Catalunya pel disseny de la Joia de la sardana.