La seva extensa obra poètica (El temps i el riu, 1957; El planeta perfecte, 1983; La filosofia de les flors, 1990; etc.) mostra una viva admiració davant la natura i uns sentiments de fraternitat universal. Amb to descriptiu —com a la balada La meva mare a l’església— expressa la seva fe en la bondat humana. Conreà també la prosa (Davant del mateix riu, 1972) i l’assaig (Kazantzakis, 1960).