Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on col·laborà amb F.Saxl a organitzar-hi el Warburg Institute. Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University. Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism (1949). Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque (1955) i l’obra de conjunt Art and Architecture in Italy, 1600-1750 (1958). Sobre la figura dels artistes i la seva posició social escriví Born under Saturn (1963).