S'encaminà a donar feina als artistes plàstics durant els anys de la depressió. Bé que els camps d’acció foren diversos —disseny, fotografia, didàctica de l’art— i que el pla englobà uns quatre-mil artistes, el vessant més espectacular fou el de la pintura mural, que potencià la tendència preexistent (American Scene Painting). La WPA es caracteritzà, però, per l’eclecticisme, i donà suport tant a artistes figuratius com abstractes, així com, en el pla ideològic, tant a artistes d’un realisme social influït pel muralisme mexicà com a artistes neutres. Entre els beneficiaris hi hagué Burgoyne Diller, Phillip Evergood, Stanton MacDonald-Wright i Grant Wood entre els que tenien càrrecs directius, i Ben Shahan, Morris Graves, Jack Levine, Stuart Davis, Marsden Hartley, Arshile Gorky, Jackson Pollock, Willem De Kooning, Mark Rothko, William Baziotes, Mark Tobey i Conrad Marca-Relli. Revitalitzà l’art nord-americà de l’època, cohesionà tota una variada generació d’artistes i portà l’art nou a l’abast del poble nord-americà.