Des del 1910 col·laborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera. S'instal·là a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret. El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint. La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco. A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc. Actuà algunes vegades com a ballarí (Puerto de Santa María, de César González-Ruano, a l’Studio Champs Elysées de París). Vinculat a Sitges des dels anys quaranta, hi féu una exposició individual el 1970 (Sala Blaumar).