La seva presència a l’atmosfera terrestre (0,934% en volum) fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 (aire). William Ramsay l’aïllà el 1894. L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops: 36Ar, 38Ar i 40Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant (99,6%). Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment. L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm2, amb pureses del 99,9% o més, segons els usos. Com els altres gasos rars, l’argó es troba en un estat atòmic energèticament estable, amb tots els orbitals ocupats. És, doncs, un element monoatòmic, essencialment inert, del qual els pocs composts coneguts (entre els quals, un hidrat) són probablement tots del tipus clatrat.
Les seves propietats físiques, i sobretot la seva inèrcia química, fan que l’argó sigui consumit en quantitats ràpidament creixents (que es xifren per milions de metres cúbics anuals) com a gas protector en tots aquells casos en què el nitrogen no resulta adequat: en primer terme, soldadura a l’arc de diversos metalls i aliatges, però també en nombrosos processos metal·lúrgics tals com, per exemple, el refinatge del titani, del zirconi i de l’acer inoxidable, la colada contínua de l’acer i la fosa de l’alumini. Els seus baixos potencials disruptius i d’ionització el fan especialment idoni per a gas conductor en tubs fluorescents, en comptadors de Geiger-Müller i en cambres d’ionització per a l’estudi dels raigs còsmics. Altres aplicacions són les bombetes elèctriques d’incandescència i la dilució de l’oxigen en atmosferes respirables a altes pressions.
Taula de les propietats físiques de l’argó
| nombre atòmic | 18 |
| pes atòmic | 39,948 |
| estructura electrònica | [Ne] 3s2 3p6 |
| valències | 0 |
| densitat | 1,7837 g/l |
| punt de congelació | -189,2 ºC |
| punt d’ebullició | -185,7 ºC |
| punt crític | 150,7 K a 4,87 MPa |
| solubilitat (en aigua a 0ºC) | 56 cm3/l |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 0,1772 mW/cm·K |
| radi iònic (Ar+1) | 1,54 Å |
| potencials d’ionització, en eV | I: 15,759; II: 27,629 |