Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats. Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc. El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores. Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta. Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les societats amb tradició industrial en les quals els testimonis subsistents de les primeres onades industrialitzadores (fàbriques i edificis, màquines, ferrocarrils, peces d’enginyeria, etc) han perdut bona part del seu sentit pràctic o l’han vist transformar-se radicalment, i s’ha generat la voluntat de protegir-los i preservar-los com un bé cultural.
f
Història