El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació (1320). Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants. Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant. Aparegueren les barres de compàs. Cal esmentar també la transformació essencial del motet a base de la isorítmia i de l’aplicació d’un contratenor lliure sota la part inferior de l’edifici, cosa que permeté el camí progressiu devers el baix fonamental. La segona figura que dominà aquest període fou el compositor Guillaume de Machaut, iniciador del moviment que conduí a la tonalitat moderna. L' ars nova aparegué també a Itàlia amb un sistema propi, però vers el 1350: Francesco Landino i els seus contemporanis implantaren un sistema mixt amb l’adopció d’alguns principis de la notació francesa.
Música