Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia (professional o comuna), maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós. Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal. A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes legislacions no pretén sinó de garantir un mínim vital als treballadors, bé que en d’altres ha estat estès també a la resta de ciutadans, o bé garanteix prestacions el volum de les quals correspon a un nivell de vida individual superior.
f
Economia