calàndria

Melanocorypha sp (nc.), calandra

f
Ornitologia

Calàndria comuna (M. calandra)

© Dûrzan Cîrano

Gènere d’ocells passeriformes de la família dels alàudids, que atenyen 20 cm de llargada, amb el bec fort i llarg i el plomatge d’un color groc terrós.

Les calàndries són gregàries i habiten en llocs plans i en turons. Són granívores i insectívores. Són apreciades pel cant, i sovint hom les cria en captivitat. L’espècie més freqüent a l’Europa meridional és la calàndria comuna (M. calandra), d’aspecte robust i amb dues taques negres a cada costat del coll. La calàndria negra (M. yeltoniensis) és pròpia de l’Àsia central; a l’hivern emigra al sud, i esporàdicament apareix en alguns països europeus; el mascle és negre, i la femella, semblant a la calàndria comuna, se'n distingeix per la manca de taques negres al coll. La calàndria alablanca (M. leucoptera), pròpia de l’Àsia central, es caracteritza pel fet de tenir una taca blanca grossa a cada ala.