caoba

Swietenia sp (nc.)

f

Botànica

Tecnologia

Gènere de grans arbres perennifolis, de la família de les meliàcies, de 12 a 15 m d’alt, de fusta dura, de color bru vermellós, amb fulles pinnades, coriàcies i lluents, flors petites, blanquinoses, agrupades en panícules i fruits en càpsula llenyosa, que viuen a les selves plujoses d’Amèrica tropical.

Dues espècies tenen importància comercial: S. mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S. macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú. Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc. La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria.