catalitzador

m
adj
Química

Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció (catàlisi).

Els catalitzadors poden ésser elements (principalment metalls de transició), composts (entre d’altres, òxids metàl·lics) o mescles, i es poden presentar en la forma sòlida, líquida o gasosa. A vegades, quan una substància pot donar simultàniament diferents reaccions, el catalitzador, afavorint especialment una d’aquestes reaccions, pot arribar a determinar la natura dels principals productes obtinguts. Així, el catalitzador alúmina afavoreix la transformació de l’alcohol metílic en etilè i aigua, mentre que un catalitzador de coure o d’argent n’afavoreix la transformació en acetaldehid i hidrogen. Bé que hom diu que el catalitzador ha de restar inalterat a la fi de la reacció, això no exclou que, pel fet de participar en algun pas intermedi d’aquesta reacció formant un complex activat amb un dels reactius o donant capes superficials definides per quimiosorció, resulti a la fi modificada la seva estructura física. Qualsevol catalitzador pot, amb el temps, perdre activitat per aquesta raó, o per ésser contaminat per les substàncies reaccionants o les impureses. Si aquestes són absorbides sobre el catalitzador hom diu que aquest ha estat emmetzinat.