Entre els mitjans utilitzats per a evitar que els espermatozoides arribin a fecundar l’òvul, sia barrant-los el pas sia destruint-los, hi ha els preservatius masculins, els diafragmes i els taps vaginals, i també diversos fàrmacs de tipus local (cremes, supositoris vaginals o gelees espermaticides, aquestes darreres d’acció insegura). Uns altres mitjans impedeixen la implantació de l’òvul fecundat a la paret de la matriu (dispositiu intrauterí). Els fàrmacs contraceptius més utilitzats són els que inhibeixen l’ovulació (anovulatori) o els que interfereixen a l'espermatogènesi. Uns altres mètodes contraceptius són els consistents a evitar que els espermatozoides penetrin dins l’aparell genital femení (coit interromput) o a evitar que ho facin en els períodes del cicle femení propicis a la fecundació (mètode d'Ogino-Knaus). Un altre mètode possible és l'esterilització temporal o definitiva de l’home o de la dona. La contracepció comporta implicacions de tipus ètic i sociològic. Així, distintes confessions religioses, entre les quals l’Església Catòlica, s’oposen a determinats mètodes contraceptius, i les legislacions l’enfoquen segons la política demogràfica de l’estat (naixements).
f
Medicina