Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs. Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles; de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana (hidrolitzats de proteïnes). El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten, respectivament, dels anys 3000 i 2400 aC. Dues de les espècies conreades són pròpies d’Europa i d’Àsia ( G. arboreum i G. herbaceum ), i les altres dues, d’Amèrica ( G. hirsutum i G. barbadense ); cadascuna d’elles comprèn nombroses culti-vars. Les condicions més favorables de conreu del cotoner es donen a la costa est de l’Amèrica del Nord, entre els 25° i els 32° de latitud, però s’estén fins als 40° a banda i banda de l’Equador. Exigeix un clima càlid i un bon grau d’humitat, però el perjudica un excés de pluja, particularment poc temps abans de la collita; vol terrenys ben drenats, rics en humus, àlcalis, calç i adobats regularment. Cal sembrar-lo cinc mesos abans de l’estació seca per evitar les pluges durant la maduració, en rengleres espaiades d’1 a 1,3 m, i hom n'arrabassa les plantes més petites per tal que hi hagi una separació d’uns 45 cm. Els fruits més bons, els donen els brots tendres; cal, doncs, l’esporgada. Pot viure més d’un any, però el rendiment disminueix progressivament i, doncs, han d’ésser replantats sovint. La maduració de les càpsules és gradual, la qual cosa fa que la collita sigui llarga. Hom en recull el cotó juntament amb la llavor, i hi deixa la càpsula. Ataquen el cotoner lepidòpters ( Earias insularia, Platyedra gossypiella ) i hemípters ( Aphis gossypii ).
m
Botànica
Agronomia