La majoria es formen a conseqüència de la dissolució de la roca per l’aigua (carst). Les roques on es desenvolupen són sedimentàries; la majoria ho fan en roques carbonatades, principalment calcàries, tot i que poden estar metamorfitzades en marbres; d’altres roques on abunden són als conglomerats de ciment calcari, als guixos, les sals i els gresos. Les coves corresponen a la zona en què les aigües subterrànies formen el mantell freàtic, i es desplacen més o menys horitzontalment. La majoria de coves actuals són restes de zones inundades antigues en què el nivell freàtic ha baixat i ara són seques, bé que també se'n poden formar actualment, en el qual cas apareixen totalment inundades, i hom les anomena sifons. A les parets poden abundar formes de concrecions produïdes pel degoteig de l’aigua del sostre, carregada de carbonat càlcic, la qual cosa hi origina les estalactites i, al terra, les estalagmites, la unió de les quals dóna lloc a les columnes; d’altres formes són els gours, les banderes, les colades, etc. La ciència-esport que estudia les coves és l'espeleologia. Per a caracteritzar una cova hom en determina les mesures, especificades pel recorregut i el volum. El turisme n'ha produït l’explotació de moltes. Són famoses, als Països Catalans, les coves del Drac i d’Artà, a Mallorca. Per llur grandiositat són conegudes les de Mammouth (EUA), Rouffignac (Dordonya, França), Padinac (Lot, França), Nerja (Granada), etc.
f
Geomorfologia
Cova amb estalagtites i estalagmites a les Muntanyes Guadalupe
© Corel / David Bunnell
Cavitat natural on predomina el component horitzontal.