Hom ha seguit diversos sistemes de calcular els anys, generalment a partir d’un fet anterior important, del govern d’un sobirà o d’un cicle que recorre periòdicament. Els còmputs més utilitzats en història a diverses èpoques són les eres
( era), els cicles recurrents
, com les olimpíades, o els astronòmics
(lunar, epacta, lletra dominical, gairebé només d’ús eclesiàstic), i els anys de govern
: de cònsols romans, de papes i de sobirans, des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor. Al territori que després esdevingué català fou usat fins pels volts del 500 dC el còmput consular; als segles VI-VIII hom utilitzà el còmput dels reis visigots. L’era hispànica hi continuà en ús, bé que regressiu. A partir de la conquesta franca (segle VIII) i fins al segle XII, a Catalunya hom computà pels anys dels reis francs, bé que sovint calculats a partir d’un dia diferent del de la cancelleria franca; així, per exemple, durant el regnat del rei Lotari de França hom n'emprava, al comtat de Barcelona, almenys dos de coneguts: un d’oficial i un de privat més corrent (el canvi d’any del rei Robert era fet a Barcelona no el 24 d’octubre sinó el 24 de juny; a Urgell era calculat, sembla, amb dos anys de retard). L'era hispànica i la indicció només apareixen als còmputs catalans d’aquesta època en documents importants i com a referència erudita, però sovint amb errors. També començà a usar-se l'era cristiana, que esdevingué l’únic còmput cristià dels Països Catalans a partir del 1180; hom utilitzava el còmput de l’Encarnació, segons l’estil florentí (començament de l’any el 25 de març següent), fins que Pere el Cerimoniós manà l’ús general del còmput de la Nativitat (25 de desembre anterior) el 1350 al Principat de Catalunya i el 1358 al Regne de València. Des del segle XVI el canvi d’any fou fet el primer de gener.
f
Història
cronologia : datació a Catalunya pels regnats dels reis francs