diplexor

m

Element que permet de combinar dues o més entrades, amb bandes de freqüència no coincidents, amb mínimes pèrdues d’inserció i gran isolament entre les entrades, ja que es tracta de filtres de banda connectats a cada entrada i amb una sortida comuna.

La funció inversa, la separació de senyals de freqüències diferents, és possible, pel fet de tractar-se d’un circuit recíproc. Els darrers anys la seva miniaturització ha estat possible gràcies a la utilització en la fabricació de materials ceràmics, fet que ha permès disposar de components de dimensions de 15 x 10 mm amb pèrdues d’inserció inferiors als 3 dB i aïllaments superiors als 35 dB per les bandes de telefonia mòbil. En combinació amb les antenes dielèctriques són habitualment utilitzats en els telèfons mòbils i en els transmissors de xarxes d’àrea local sense fils.