Actualment, el gran increment de la producció d’informació científica, tècnica, divulgativa, etc, ha donat origen a nous recursos i tècniques documentals, com ara les bases de dades o les xarxes documentals, i nous suports de dades: fotogràfics (fotografia, fotocòpia, telecòpia), microformes (microfilm, microfitxa), magnètics (cintes magnetofòniques, de vídeo, discs magnètics) i òptics (disc òptic). El tractament de la informació i el servei a l’usuari és assumit per persones especialitzades (documentalista). La paraula fou encunyada per Paul Otlet i Henri Lafontaine a la desena conferència internacional de l’Institut Bibliogràfic Internacional (1931) en proposar la substitució de bibliografia per documentació. L’eina bàsica del documentalisme actual és la teledocumentació.
m
Diplomàtica i altres branques