Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona (segle XV), Tarragona, Manresa (1379), Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga (on comprenia gairebé tots els artesans). A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 col·legiats a la fi del segle XVI. A Barcelona tingué també especial importància; la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet. A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II. Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització: les que unien tots els oficis del metall (ferrers, manyans, daguers, clavetaires, armers, agullers, courers, etc.), les que comprenien també els traginers i basters (com a Mataró: confraria de Sant Eloi i Sant Antoni Abat) i les que integraven oficis més allunyats (fusters, mestres de cases) i fins i tot formaven un gremi únic en algunes poblacions (Tàrrega, Berga).
m
Història
Sant Eloi(1449), representació que féu Petrus Christus (1420?-1473) de sant Eloi (Metropolitan Museum of Art, Nova York)
© Corel Professional Photos
Menestral de diferents oficis —especialment metal·lúrgics— associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.