El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques. Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze. Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials. La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa. La vora de l’ombrel·la presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials marginals, les ropàlies, proveïdes de cèl·lules sensitives, estatocists i, de vegades, ocels. El manubri és molt desenvolupat. Les gònades, normalment quatre, es disposen adossades a la cavitat gastrovascular. En general són unisexuats, rarament hermafrodites. De l’ou s’origina una plànula ciliada que es fixa i passa a una forma larval polipoide, l’escifòstoma, que per un procés d’estrobilació es va dividint en larves medusoides, les efírules, les quals s’alliberen i es converteixen en èfires, que donen lloc a les meduses adultes. Tots els escifozous són marins. Les escifomeduses són comunes a les costes dels Països Catalans; les més conegudes són l’acàlef cresp, l’acàlef luminescent, el borm blau, l’aurèlia, etc.
m
pl
Zoologia