La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues (que hom pot caracteritzar com a eudemonistes), fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat. Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer; segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó; segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions; segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat; etc.
f
Filosofia