Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals: narcòtiques (cascall, jusquiam), purgatives (ricí, àloes) i diürètiques (ceba marina). Tanmateix, el període veritablement científic fou el s. XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc. El desenvolupament de la química permeté, al començament del s. XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia. El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la riquesa de recursos, encara inexplotats, del regne vegetal. De les plantes hom obté vitamines, hormones, enzims, olis essencials, metalls, mucílags, etc, substàncies que els confereixen llurs propietats medicinals. Un dels nous corrents de la fitoteràpia consisteix a extreure de les plantes substàncies fisiològicament poc actives, que actuen com a precursors.
f
Farmàcia
Medicina