fluorimetria

f
Química

Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada, intensitat que sol ésser proporcional a la concentració fins a uns límits extrems molt baixos.

Els instruments emprats són anàlegs als fotocolorímetres, però tenen el detector col·locat perpendicularment a la direcció del raig d’excitació i duen filtres i dispositius addicionals per a evitar que arribi radiació dispersa al detector. Aquest mètode té una gran sensibilitat i pot ésser molt específic, sobretot si hom treballa amb espectrefotofluorímetres de dos monocromadors.