Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat. Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població. Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles. Hi ha diferents menes de fonts: les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua; les fonts minerals, o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com és ara sosa, sofre, ferro, potassa i diverses sals; hom parla de fonts intermitents si ragen en temps alterns, si tenen forma de sifó i si aquest és per damunt del nivell d’aigua freàtica (a causa de la sequedat, per exemple, l’aigua cessa de brollar); i, finalment, si l’aigua d’un torrent o un riu subterranis apareix a la superfície es tracta d’una font vauclusiana, cas característic del relleu càrstic (el seu nom deriva de la font de La Valclusa, a Occitània, indret on neix el riu Sorgues).
f
Geologia