Teixit amb ordit de lli i trama de llana o cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revès, que servia per a folres, matalassos, coixins, gipons, etc, i es difongué des del s XIII a partir d’Itàlia en substitució de la draperia de qualitat.
La seva confecció tingué un important desenvolupament en la indústria catalana medieval. La importació de fustany estranger, tanmateix, contribuí, a mitjan s XV, a la seva decadència ( cotó).